Per fi, Fi... Fi... Finisterre !!!

Hem arribat !!!!


Far de Finisterre

Ara si, després de 63 dies i de fer 1.300 quilòmetres hem vist el mar altra vegada. Gràcies a Déu hem aconseguit el nostre objectiu, anar del Mediterrani al Atlàntic a peu.

Hem completat aquests darrers 91 quilòmetres en quatre dies. Vam sortir de Santiago de Compostela el dimecres. Ens vam tirar una fotografia a la porta de l'hotel on havíem estat (que recomanem si teniu ocasió d'anar-hi ),

i poc a poc ens vam anar allunyant de la catedral de la ciutat

Vista de la ciutat de Santiago amb les torres de la catedral al fons

A la televisió anunciaven molt mal temps a Galícia, amb fortes tempestes a tota la costa, però a part d'alguns moments que ens van caure algunes gotes, 

vam anar passant el dia de caminata amb bon temps.

Vam dinar un entrepà al poble de Transmonte, i a mitja tarda vam travessar el riu Tambre per Ponte Maceira,

i vam fer fi d'etapa al poble de Negreira. Mentre sopàvem vam veure les noticies a la televisió, que paralaven del fort temporal de vent que hi havia a la costes gallegues, sobretot a Finisterre.

Al endemà al aixecar-nos vam veure que estava ploguen molt i mentre esmorzàvem la noia del hotel ens va dir que hi havia alerta "taronja" a tota la costa pel fort temporal de pluja i vent que estava fent.

Quant nosaltres vam començar a caminar no ens plovia

i vam poder tirar algunes fotografies tranquil.lament pels volta'ns del poble de Negreira

però uns quilòmetres desprès ja va ser diferent i al llarg del matí ens va anar ploguent de manera intermitent.

Quan érem a Vilaserío vam observar que el vent canviava de direcció i augmentava de potencia, i a la tarda ja no va parar de ploure i donat el fort vent que feia vam quedar completament empapats. Al poble de Santa Mariña vam trobar un bar obert i ens vam aturar per refugiar-nos de la tempesta. Aquest dia vam fer nit a Olveiroa.

A l'endemà al matí feia molt mal temps, teníem a sobre una tempesta molt forta de pluja acompanyada de molt vent i no vam caminar fins al migdia. Així doncs vam fer solament els quilòmetres que ens separaven del poble de Cee on vam dormir.

Vista del poble de Cee baixant per la muntanya

Al dia següent la tempesta havia passat completament i feia un dia molt bonic, amb sol i tot. Vam anar bordejant la costa,



i poc a poc

vam anar fent els 17 quilòmetres que hi havia, primer fins la platja de Finisterre,

Platja de Langosteira (al costat de Finisterre)

i després fins el poble, on vam dinar quelcom i per la tarda vam fer els darrers 3 quilòmetres que ens quedaven fins al far del cap de Finisterre

Escultura que hi ha en el far de Finisterre

Es costum que molta gent que fa el camí, quant arriba a aquesta punta, la més occidental de la península, cremi la roba a les roques, perquè diuen que porta sort

nosaltres pel contrari vam resar un Pare Nostra i un Ave Maria per donar gràcies a Déu,

i desprès de contemplar les vistes

Escultura que hi ha a les roques del cap de Finisterre

ens vam acomiadar d'aquest lloc,

era el punt final dels 1.300 quilòmetres que havíem fet a peu.

Aquest mateix dia vam agafar un autocar fins a Santiago de Compostela on vam dormir, i l'endemà un avió cap a Barcelona, després un tren en direcció a Figueres. Com que era un regional, vam baixar a l'andana de Vilamalla, i així, tal com havíem sortit vam poder arribar caminant a casa.

Hem de dir que un cop canviats de roba vam anar a menjar una pizza a Bàscara, al restaurant "El Serrall", un lloc que us recomanem en el que la Piera fa unes pizzes, 100% autèntiques italianes bonísimes




CONCLUSIONS I ALTRES OBSERVACIONS D'AQUESTA TRAVESSA:

Regions i gent.

Hem pogut fer-nos una idea dels llocs pels que hem anat passant i de la gent que hi habita. A grans trets i dins la nostra experiència, a l'Aragó i a Navarra la neteja deixa molt que desitjar. També els menús que en deien de "peregrins" els hem trobat cars, anaven de 13 a 15€, preus que a casa nostra no en diríem econòmics. De l'Aragó hem de dir també que tenen molt mal senyalitzat el GR-1.

La comunitat de La Rioja en general l'hem vist molt bé, destacant la seva capital Logroño com a excele.lent en tots els sentits: neteja, gent, qualitat del menjar, etc...

De la comunitat de Castella i Lleó em observat que Palència (al igual que ho vam veure el any 2000) segueix sent molt pobre, amb pobles amb els carrers sense asfaltar i cases molt senzilles. Per contra hems vist un canvi positiu a la ciutat de Burgos, ara es molt més moderna que fa deu anys. De la província de Lleó en ressaltem la cordialitat de la seva gent i de la seva capital en particular.

De Galícia n'hem de dir que tenen un clima molt dolent que els influeix en el seu caràcter, doncs en general els hem trobat molt secs, seriosos i amb poc entusiasme. Per altra banda els preus dels menús de "peregrins" han sigut dels més econòmics. No passa el mateix amb el preu del marisc, al menys a Santiago de Compostela i a Finisterre, molt més car que a Catalunya.


El Camino de Santiago.

Sap greu haver de dir que en general el "Camino de Santiago" s'ha tornat molt turístic, s'ha perdut el sentit espiritual i altruista que havia tingut en el passat i que s'hauria haver mantingut. El peregrí moltes vegades se sent explotat, en molts llocs els hi prenen el pel literalment parlant, ja sigui perquè el servei que donen es car o per la poca qualitat. En moltes ocasions els albergs no tenen calefacció i si la tenen els propietaris la tanquen. Això també passa en molts hostals i hotels. A sobre la part gallega del "Camino" que es la més concorreguda es també la més descuidada, un exemple més del poc que es valoren les coses en aquest país.