Hem arribat a Logroño

Estem a Logroño, la capital de La Rioja.

Seguint l'explicació del post anterior, de Sabiñanigo vam anar per asfalt fins a Jaca, i en aquesta població vam començar el Camí de Santiago de manera "oficial", per l’anomenat “Camino Aragonés” (des d'aquí ens faltaven només 827 quilòmetres al nostre destí !!!).

A l'església de Santiago de Jaca vam anar a recollir la credencial que al llarg del camí s'ha d'anar sellant a les diferents poblacions on passes i que així quant arribes a Santiago et donen l'anomenada "Compostelana", que proba has fet al menys 100 quilòmetres a peu.

A l'església de Santiago de Jaca amb la credencial del camí

El contrast amb el GR-1 era considerable ja que ara el camí estava perfectament assenyalat i semblava una “rambla” en comparació amb el que havíem estat fent i teníem la sensació que desapareixia el sentiment d'aventura que amb el GR-1 havíem percebut.

Pocs quilòmetres després de sortir de Jaca

En aquesta primera jornada vam fer els 25 km. que separaven Jaca de Arrés

Vista des del poble aragonés d'Arrés

El següent dia teníem previst arribar fins a Ruesta (28,7 km)

A continuació un parell de fotografies aprop d'Artieda

Vista d'Artieda

Passant per davant del cementiri d'Artieda

i una altra fotografia en un moment de descans

Un moment de descans

En el albergue d'Arrès havíem conegut a la Júlia i a la Marta,

i en el camí poc abans de Ruesta les vam retrobar

La Mercè i la Júlia aprop de Ruesta

El poble de Ruesta està completament abandonat, solament i viu el noi que s'encarrega de l'albergue dels pelegrins, i excepte l'església la resta d'edificis i cases estan en ruïnes.

Església de Ruesta

Això es una tònica general de molts pobles de la província de Huesca i de Zaragoza pels que hem anat passant.

L'endemà teníem previst caminar fins a Sangüesa. A mig matí ens vam acostar a Undués de Lerda

Vista del poble saragossà d'Undués de Lerda

D'aquesta població voliem veure la calçada romana, però com passa moltes vegades a Espanya, el que havia durat dos mil anys es destroça en pocs dies.

A la següent fotografia podeu veure el que queda de la “via romana” que passava pel poble i que les obres de canalització d'aigua que fa l'ajuntament ha malmès de manera tant salvatge.

A Sangüesa, la primera població de Navarra hi va haver una altra destrossa: les meves botes de muntanya.

Resulta que s'estava caient la goma de sota i les vaig portar a reparar, però en comptes de enganxar o substituir la part malmesa (mitja sola), em van treure tota la sola de goma i van posar-n'hi una de sabates normals. Al dia següent relliscava a tot arreu i inclòs al caminar amb una sola tan dura em va provocar una lesió al genolls.

Església de Sangüesa

Sortint de Sangüesa

De camí a Monreal

Tot i així vam arribar a Monreal,

De camí a Puente de la Reina

i el dia següent a Puente de la Reina on teníem previst fer un dia de repòs ja que en aquest poble hi havíem fet arribar les paperetes per votar a les eleccions del dia 20 de Novembre. També havíem de recollir, igualment a correus, unes sabates que la Mercè havia oblidat en un hostal de Tremp (Lleida).

Ja que fèiem descans ens vam allotjar al Hotel Rural "El Cerco" que us recomanem si hi paseu algun dia.

A Puente de la Reina vaig aprofitar per anar a visitar a en Lázaro, un ermità que viu en una ermita que hi ha en una muntanya aprop. Fa 7 anys que s'hi està i viu de la providència (caritat) dels que deixen alguna almoina aen aquesta solitaria ermita.
Nota: Es una santa persona pel seu altruisme, ja que els matins els dedica a cuidar gent gran, sempre sense cobrar rés.