A Sabiñanigo

Ara ja en terres aragoneses, vam sortir de Pont de Montanyana seguint el GR-1, que en aquesta etapa inicial semblava estar molt ben marcat en direcció a la població de Montanyana distant uns dos quilòmetros

En direcció al poble de Montañana al fons de la imatge

Montañana ens va agradar molt, es un poble preciós que val la pena visitar si teniu l’oportunitat

Esglesia de Montañaña

Un altra detall del poble

Cementeri de Montañana

Poc desprès de deixar el poble vam començar a trobar a faltar les senyals del GR-1 (vermelles i blanques) i cada vegada ens costava més seguir el camí. 





No obstant no va ser a la tarda, al damunt de les muntanyes de Castigaleu quant definitivament vam ser incapaços de  saber per on aviem d’anar. Se’ns estava fent fosc i per sort en unes cases d’un poble quasi en ruïnes vam trobar un home que ens va dir que el millor que podíem fer era deixar el GR-1 i anar per carretera. Vam haver d’encendre els llums frontals i vam arribar a Castigaleu quant ja era nit.

L’endemà sense incidèncias remarcables, exceptuant que seguíem trobant a faltar els senyals del GR-1, vam arribar Graus, capital de la comarca de la Ribagorza.

Plaça principal de Graus (Ribagorza)

Ens vam allotjar a un hotel que us recomanem si algun dia passeu per allà, “Hotel La casa del Obispo”

Fotografia que ens va fer la recepcionista el matí de la sortida

Basílica de la Virgen de la Peña (Graus-Ribagorza)

Vam sortir de Graus ploguen en direcció a Panillo. Teníem dues opcions anar-hi per la carretera o fer-ho pel GR-1. Com que va parar de ploure vam decidir fer-ho pel GR-1, ja que així es veu més paisatge  i al no ser asfalt no mat-xaquem tant els peus.

Parada per menjar mentre pujavem cap a Panillo

Desprès de menjar vam seguir camí passant pel poble abandonat de Grustán

Mitja hora desprès vam començar a sentir trons molt a aprop nostra i pocs minuts ens va començar a caure un tempesta tremenda. Com que no teníem on resguardar-nos vam quedar empapats completament. El pitjor però era que la tempesta continuava, ara amb els trons i llamps caient aprop nostre i ens vam espantar molt. Pensava l’estúpid que havia sigut per fer anar pel GR-1 veient que el temps era tan inestable, en comptes de haver-ho fet per la carretera que hagués sigut el més sensat.

Vam apagar els mòbils immediatament, ja que son receptors dels llamps i així vam estar uns 10 minuts mentre a tota màquina anàvem caminant endavant. Estàvem ben bé  a dalt de tot de la cadena muntanyosa. Vam començar a resar que no ens en caigués algun a sobre.

Les oracions a la Verge Maria van ser escoltades, doncs uns minuts després va començar a fer un fort vent, que sense endonar-me’n compte va fer que s’emportés el impermeable de la motxilla que no vaig veure ja més. Però el vent també va fer desaparèixer els núvols a sobre nostra i vam donar gràcies a Déu. 

Vam arribar a Panillo xops i esgotats 

En Quique, el noi que se'n encarregava del albergue, ens va donar de seguida les claus per poder-nos fer una dutxa doncs estàvem a punt d'agafar una pulmonia.

L’endemà en Quique molt amablement ens va acompanyar al temple budista de Dag Shang Kagyu que està al costat d’aquest poble.

Imatge de la "estupa" principal

Aquest temple el van crear uns monjos budistes de Bután als anys 80 i hi viuen 15 lamas i altra gent seguidora del budisme en unes cases que hi han escanpades al voltant del centre que veieu a les fotos.

Interior del lloc principal d'oració

Entrada principal al centre

Després vam seguir camí però, com que seguia fent malt temps vam fer tots els quilòmetres per sobre de l’asfalt fins a Tierrantona a on vam deixar definitivament el GR-1.

Des de aquesta població vam traçar una linea imaginaria transversal a sobre el mapa que pasant per Ainsa, la capital de la comarca del Sobrarbe, ens portaria fins a Jaca on teníem previst començar "el Camino oficial", l'anomenada "Via Tolosana o Arletanensis" que provenient de les poblacions franceses d'Arlés i de Toulouse entra a Espanya per Somport.

Esglèsia del poble d'Ainsa, situada a la part alta del municipi

El següent dia ens esperàvem una jornada tranquil.la, feia bon temps i el trajecte que haviem de fer fins a Fiscal era pel costat del riu Ara, un afluent del Cinca que a la vegada es un afluent del Ebro.

A mig matí però ja vam haver de passar per l’aigua ja que no hi havia pont per fer-ho. L’aigua estava glaçada i plena de pedres i costava molt travessar el riu en aquestes condicions

Tot seguint el riu Ara vam passar el poble habitat de Madgudged d’un únic carrer i després al costat de Boltaña

Hotel que han fet en un antic convent de monges al costat del poble de Boltaña

Església del Convent del Carmen de Boltaña

Vam dinar al costat d’un pont romànic a una hora de Boltaña

 

Després vam seguir aprop del riu i vam passar per un lloc d’aquells que quant el veus et fa veure que plenament val la pena fer el que fem

 

En tornar a baixar cap el riu se’ns va complicar el pas ja que no hi havia quasi espai per passar i havièm de fer-ho per les roques amb el perill de relliscar i caure al riu que portava molta aigua

Al fons de la següent fotografia es pot veure un exemple d’un dels difícils passos que vam fer per les roques del costat del riu

Ho vam anar passant tot amb bastant patiment, sense saber que ens esperava a cada pas, i cada vegada es feia més complicat fins el punt que no podies tirar marxa enrera i teníem que tirar cap a davant.

afortunadament finalment es va acabar el mal trangul i vam pujar ja més cap en dalt

 

El següent dia vam fer de Fiscal a Sabiñanigo per una carretera que encara no està acabada (s’ha de inaugurar el proper gener) i com que era diumenge pensàvem que no hi hauria ningú. Però no va ser el cas i un vigilant ens va descobrir quant érem a dalt de tot, a punt de travessar un pont. Per sort es va “enrrollar” i amb el seu vehicle ens va travessar pel túnel de 2 kilómetres i mig. Desprès a l’altra costat de la serralada vam seguir per una pista paralel.la fins a Sabiñanigo.

Imatge del hotel de Sabiñanigo (el recomanem bona relació qualitat-preu)